El fum boira l'habitació i provoca que vullga tancar els ulls fins i tot sabent que si ho faig et continuaré veient encollida als braços d'un altre noi.
No hi ha manera de saber com fas que s'encollisca el meu cor si recorde la força d'un puny alçat o una llengua treta mentre la fotografien.
No comprenc per què he de notar el buit a la meua gola i tindre la necessitat despertar-te, recordar-te que existisc i intentar raptar-te una vegada més.
No em reconec a mi mateix, mirant espantat com es consumeix el cigarro, pensant en, potser, pèls enroscats atrapats per anells detallats o mirades que es confonen amb el rumor de les onades d'aquella platja on et vaig besar.
El rumb de l'existència sobreviu a base de cendra, aguanta il·lusionat amb peus soterrats en arena o pedres amerades per la humitat nocturna.
Tinc por de donar l'última calada sense possibilitat de seguir sorprenent-me cada vegada que em gite i somni amb tu pujant al meu cotxe, o contemplant la panxa de l'horitzó marí tan sols trencada per aquell petrolier.
No entenc com se m'eriça la pell si penso en un possible rescat en alta mar, o com m'estreny el nuc de la gola si imagine un naufragi que provoque marejada negra.
Mirada dèbil, parpelles necessitades de son, la televisió encesa, el llit cridant-me i jo amb la força i el desig de veure't demà, radiant i feliç amb les teves innumerables arracades, fregant, tal vegada, la mateixa brisa que coincideix en la meua direcció, escoltant, potser, rumors als que faces cas.
Eixos rumors et demanen que et jugues la resta amb mi, apostes fortes per la mà dèbil.
Eixos rumors et demanen que t'atrevisques amb el xic de negre, sabates de vestir en la platja i cervesa calenta com a única opció alcohòlica. Et demane que et deixes raptar de nou, fora de complexos ni conversacions alienes a nosaltres. Els rumors no volen que aparega eixe petrolier que em llevava temps de pupil·les dilatades i besos tacats de salnitre.
Sis del matí i puntes de cigarret doblegades, encorbades dibuixant el fons del cendrer. Somni amb què el Sol em diga clar què fer, si deixar que futurs vinguen senzillament… O jugar-me el tot a l'anomenada mà dèbil, apostar-ho tot. Tal vegada siga una mà guanyadora i, llavors sigues tu la que m'oferisca alguna que una altra cervesa freda en qualsevol racó. O tal vegada siga només il·lusió i massa fum en la meua habitació.
Autor: Ricardo S.T.
